23 °C

ECONOMIA

Al territori de l' actual terme municipal de Santa Eugènia, hi existia una agricultura i una ramaderia productives ja des de la prehistória. Durant l'época romana s’hi consolidaren la ramaderia i la trilogia mediterrània, principalment el cultiu de cereals i la vinya. A l' época islàmica es desenvolupà l’horticultura a les alqueries i els rafals. Després de la Conquesta Catalana, les ocupacions dels habitants de la contrada foren preferentment l' agricultura i la ramaderia. Els cultius dominants eren blat, ordi, vinya i llegums, a més de cànem. El bestiar predominant era l’oví, el boví i el porquí. Alhora, també es mantenien determinats oficis que s’adaptaven a les necessitats dels pobladors.

El 1863, les deu principals possessions comprenien un total de 720 ha, que significaven el 37% de l’extensió del terme i pertanyien a tres propietaris de Palma, a tres de Santa Eugènia, a un de Santa Maria del Camí, a un d’Alaró, a un de Llucmajor i a un d’Algaida. Les finques de més extensió eren Son Tano (143 ha), sa Cova de sa Figuera (142 ha), sa Torre (84 ha), Son Matxina (83 ha), Son Mascaró (76 ha), Son Mateu (75 ha), sa Talaia (65 ha), Son Vidal (21 ha), Son Escaliva (16 ha) i Son Ganxo (15 ha). En aquell segle, el cultiu de la vinya sincrementà notablement i passà de 448 ha (1860) a 538 (1875). El 1891, la filloxera arribà a Santa Eugènia i obligà a l’arrabassament dels ceps, que foren substituits, fonamentalment, per ametlers. A la segona meitat del s XIX, l’increment demogràfic accentuà la pressió sobre la terra i alguns grans propietaris procediren a la parcel.lació de les finques.

L’octubre de 1897, s’inaugurà el ramal de ferrocarril de Santa Maria del Camí-Felanitx, que passava per Santa Eugènia, Algaida, Montuiri i Porreres.